CASTELL-CARTOIXA DE VALLPARADÍS

Aquest edifici, situat al marge esquerra del torrent de Vallparadís, apareix esmentat en documents del segle XII i es va transformar en cartoixa entre els segles XIV i XV. Va ser Berenguer Sanlà qui va comprar la propietat on posteriorment construiria la seva residència senyorial fortificada. Era un recinte emmurallat de planta quadrada amb torres a les cantonades i rodejat per un fossat. S’hi pot accedir per un pont de pedra. Al seu interior s’aixecava la torre central de planta quadrada.

Blanca de Centelles va ser l’última senyora de Vallparadís. L’any 1344 va cedir els seus dominis a l’orde religiós de la Cartoixa i, en conseqüència, es va instal.lar al castell un monestir denominat Sant Jaume de Vallparadís. En aquesta època es va realitzar una profunda reforma per a adequar-lo a les necessitats dels monjos. El claustre de dos pisos és fruit d’aquesta reforma.

El castell va ser restaurat els anys 50 i reconvertit per a ús museístic a partir del 1959. Actualment és la seu principal del Museu de Terrassa, i allotja les exposicions temporals (a la nau gòtica coneguda com la Sala del Tinellet) i l’exposició permanent, que mostra l’evolució del territori i l’ocupació humana de Terrassa i la seva comarca.